CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS

CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS

En funció del comportament del polímers, els podem classificar en:

 Plàstics termoplàstics

 Plàstics termostables

 Polímers

TERMOPLÀSTICS

Els plàstics més utilitzats pertanyen a aquest grup. Les seves macromolècules estan disposades lliurement sense entrellaçar. Gràcies a aquesta disposició, s'estoven amb la calor adquirint la forma desitjada, la qual es conserva en refredar. Aquesta propietat, fa que sigui molt fàcil de manipular i de fer objectes i peces amb ells. Per contra, no poden ser sotmesos a altes temperatures, ja que es deformarien.

Els tipus més comuns i les seves aplicacions són:

· Polietilè (PE): Bosses, recipients, contenidors... És un dels plàstics més utilitzats. El polietilè té textura sedosa, és flexible, tenaç i lleuger. Hi ha dues varietats:

El polietilè de baixa densitat (LDPE),

El polietilè d'alta densitat (HDPE)

· Tefló (PETf: politetrafluoroetilè): Té la mateixa composició que el polietilè, però amb àtoms de fluor, en lloc d'hidrogen. Té una gran estabilitat química, és molt resistent als atacs químics i resistent a temperatures relativament altes. És un bon aïllant elèctric i és antiadherent.

· Polipropilè (PP): S'usa en cubs, carpetes, carcasses d'electrodomèstics, ampolles, caixes, xeringuilles...

· Clorur de polivinil (PVC): Hi ha dues varietats, la flexible i la rígida. A la manera flexible s'usa molt per recobrir conductors elèctrics, mànegues de jardí, ... i en la forma rígida, que té alta resistència mecànica i duresa, la seva aplicació més coneguda és a canonades, canaletes, perfils, marcs de portes i finestres, aïllants elèctrics, impermeables, antics discs de música (vinils)...

TERMOSTABLES

Les seves macromolècules s'entrecreuen formant una xarxa de malla tancada. Aquesta disposició no permet nous canvis de forma mitjançant calor o pressió: només es poden deformar una vegada. Si es sotmeten a altes temperatures, es tornen fràgils i es trenquen amb un cop fort. Com que no es deformen amb la calor, s'acostumen a utilitzar com aïllants de la calor.

Els tipus més comuns i les seves aplicacions són:

· Fenols (PF Baquelita): Excel lent aïllant elèctric i tèrmic. Alta duresa i rigidesa. Es troba en mànecs de d'estris de cuina, plaques de circuits impresos electrònics, mecanismes, aïllants elèctrics, interruptors, bases d'endoll...

· Resines de polièster: És un plàstic amb alta resistència mecànica. S'empra per a cascos d'embarcacions, teulades, dipòsits, panells de cotxes, canyes de pescar, esquís, piscines, fibres i teixits ...

· Resines epoxi (EP): Bona resistència mecànica i química, bons aïllants elèctrics. S'usa en revestiments de llaunes d'aliments, adhesius, material esportiu, ales d'avions...

ELASTÒMERS

Les seves macromolècules s'ordenen amb un baix grau d'entrecreuament; és a dir, en forma de xarxa de malla amb pocs enllaços. Aquesta disposició permet obtenir plàstics de gran elasticitat que recuperen la seva forma i dimensions quan deixa d'actuar sobre ells una força.

Els tipus més comuns i les seves aplicacions són:

· Cautxú: S'obté de l'arbre del cautxú. Es barreja amb sofre en un procés anomenat vulcanització, per augmentar la duresa i la seva resistència a la tracció i agents químics. S'empra en pneumàtics, juntes, soles de sabates, mànegues, articles de goma ...